Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Minimalista i espectacular ‘Tristany i Isolda’

Àlex Ollé dirigeix el muntatge de l'òpera de Wagner que arriba dimarts al Liceu

La cantant Iréne Theorin i Stefan Vinke  durant l'assaig general de la producció operística "Tristan und Isolde.
La cantant Iréne Theorin i Stefan Vinke durant l'assaig general de la producció operística "Tristan und Isolde. EFE

Les veus i la música volen ser les protagonistes totals del Tristan und Isolde, una de les òperes de Wagner que s'ha representat més al teatre del Liceu i que aquesta vegada ho fa de la mà de la producció d’Àlex Ollé (La Fura dels Baus) que es va estrenar a Lió el 2010. Un muntatge que resulta minimalista i espectacular alhora. Una gran esfera de 5,2 tones de pes penjarà sobre l'escenari del teatre i serà l'ànima de la posada en escena ideada pels també furers Alfons Flores i Franc Aleu. Aquesta esfera servirà de marc per narrar la història d'amor "que Wagner va pensar per a si mateix encara que mai va viure", en paraules del director Josep Pons, i cantada per dues figures de la lírica: Iréne Theorin i Stefan Vinke. Dues veus wagnerianes que han donat vida a Tristan und Isolde en moltes ocasions i que van tenir un èxit rotund al Liceu amb Der Ring des Nibelunger.

La soprano sueca va ser Isolda en la temporada 2012 al teatre de la Rambla en versió concert amb el Festival de Bayreuth. Tres anys després, l'òpera de Wagner va tornar al Liceu en versió concert amb l'orquestra del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg. "He estat Isolda totes les temporades des del 2006 amb diferents produccions. La d’Ollé dona una oportunitat esplèndida al diàleg de les veus en una escena que concentra l'atenció en les cares i les veus. No hi pertoquen les distraccions", resumia una expressiva Theorin —que sembla cantar quan riu— i que subratllava que malgrat l'experiència en aquest personatge cada muntatge li ha suposat "començar de zero".

Els amants i la lluna

"Amb Tristan und Isolde no cal una dramatúrgia gaire elaborada perquè la força és gairebé espiritual, la del viatge interior que fan els dos amants", explicava Ollé, que ha signat altres produccions de Wagner més elaborades escenogràficament, com L’holandès errant. L'esfera és la lluna, l'espai que es va transformant al llarg de la funció i que sembla aixafar Tristany en l'últim acte. També és la superfície en què es projecten les imatges –en 3D dissenyades per Flores– que la transformen en un jardí o en el castell del rei Marke: "És un element simbòlic per descriure l'univers en el qual estan tancats Tristany i Isolda. No hi ha gaires variacions respecte a la producció que es va estrenar a Lió tot i que sí que hem prescindit d'alguns elements com ara vídeos i projeccions per donar més puresa a la representació. No cal distreure’s. De vegades, menys és més", resumia Ollé. En el primer acte, una plataforma simularà ser el vaixell que navega a Cornualles sobre un mar al fons de l'escena. La il·luminació, creada per Urs Schönebaum, és un altre dels elements principals de la producció que es veurà al Liceu.

Theorin i Vinke encapçalaran el repartiment de Tristany i Isolda que es completa amb altres figures de l'òpera wagneriana: Albert Dohmen (Marke, rei de Cornualles), Greer Grimsley (Kurwenal, amic de Tristany) i Sarah Connolly (Brangäne, dida d’Isolda). "Un regal de la divinitat", resumia Pons que dirigirà l’Orquestra del Liceu que juntament amb els cors del teatre completarà l'equip artístic del títol que s'estrenarà el dimarts i tindrà sis funcions més al desembre: "És una de les obres més importants de la història de l'òpera que continua sent un repte", apuntava la directora artística del teatre, Christina Scheppelmann. Una composició llarga, quatre hores i mitja amb dos entreactes: "És fantàstic poder desconnectar una bona estona de la realitat", insistia Scheppelmann.

És un repte per a l'orquestra i ho és, sobretot, per als cantants amb monòlegs de més de trenta minuts i diàlegs entre els dos personatges principals d'una història d'amor, traïció, venjança i mort que s'acosta a la idea de l'enamorament místic i espiritual. "Hi ha quatre o cinc moments àlgids i al llarg de l’obra el més difícil és buscar l'equilibri perquè et veus obligat a reservar la veu però sense avorrir", deia entre rialles una vehement Theorin.