Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Un fiscal lleial davant del desafiament independentista

Religiós, familiar i aficionat de l'Espanyol, Romero de Tejada tenia molt bona sintonia amb el fiscal Maza

José María Romero de Tejada en una imatge del 2014.
José María Romero de Tejada en una imatge del 2014.

José María Romero de Tejada no va tenir mai grans ambicions en l'àmbit professional. Va arribar a ser cap dels fiscals de Catalunya gairebé sense proposar-s'ho. Quan el seu antecessor, Martín Rodríguez Sol, va ser destituït per haver defensat un referèndum legal, ell ja feia anys que era un lleial número dos. Va ser l'únic que es va presentar a un càrrec que, fins llavors, tenia un component més institucional que no pas executiu. Era l'any 2013. El procés independentista, no obstant això, ho va canviar tot. Va aportar una càrrega de treball i una dimensió insòlita a la Fiscalia Superior de Catalunya. I a Romero de Tejada, home tranquil i familiar, li va tocar bregar amb tot això.

Una de les seves primeres decisions transcendentals com a fiscal superior va ser la relacionada amb la querella contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas per l'organització de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. Després de sotmetre'l a debat entre els seus fiscals, Romero de Tejada va optar per no presentar cap querella contra Mas. La Fiscalia General de l'Estat, no obstant això, el va fer rectificar i el va obligar a querellar-s'hi per desobediència, prevaricació i malversació. El cas va quedar finalment en mans del seu número dos, Francisco Bañeres, i del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, i va acabar amb la condemna de l'expresident.

Va ser l'única discrepància pública perquè, des de llavors -i amb l'escalada de tensió judicial fruit del procés- Romero de Tejada s'ha mostrat com un lleial servidor de la Fiscalia General. "Va ser el millor suport de Maza a Catalunya", expliquen fonts properes al fiscal. Aquestes fonts subratllen la "bona sintonia personal" entre José Manuel Maza (també mort) i Romero de Tejada. "Tots dos eren homes ferms però tranquils, amb una educació exquisida".

Romero de Tejada va estampar la seva signatura en les querelles contra el Govern català i contra els membres de la Mesa del Parlament arran de la declaració unilateral d'independència (DUI). El gruix d'aquests textos, no obstant això, havien estat elaborats des de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l'Estat. Les fonts consultades expliquen que tant Romero com el seu número dos revisaven aquests escrits i hi feien les seves aportacions.

En un dels seus últims discursos públics, Romero de Tejada va demanar als nous fiscals destinats a Catalunya que exigissin complir la llei "als qui, amb responsabilitats públiques, fan ostentació de la seva vulneració". En el jurament de la nova promoció de fiscals, va afegir que "sense respecte a l'ordenament jurídic no hi ha democràcia".

La trajectòria professional del fiscal genera opinions contraposades. N'hi ha que el consideraven un "funcionari gris", que no havia portat casos de substància i que havia basat el seu ascens en la carrera fiscal únicament en l'experiència. "En aquests anys, amb el tema de Catalunya, no ha tingut veu pròpia, s'ha limitat a fer el que li deien de Madrid", lamenten aquestes veus. D'altres, en canvi, consideren que el fet que no hagi liderat investigacions de rellevància en el passat es deuen precisament a la seva "discreció i falta d'ambició". "Mai ha conspirat per aconseguir res ni ha tingut cap intenció de moure's de Barcelona".

El terreny personal genera més consens. Totes les fonts consultades coincideixen en el seu caràcter bondadós i la seva afabilitat. "És un home correctíssim, educat, és impossible enfadar-s'hi. Ningú li pot recordar cap incorrecció". Aficionat de l'Espanyol, anava amb regularitat a l'estadi, on formava part de l'anomenada Toga Perica, una penya que agrupa advocats i gent del món de la justícia units per la seva afició al club blanc-i-blau.

Romero de Tejada, 69 anys, estava casat i tenia quatre fills i diversos nets. Profundament religiós -anava regularment a missa-, era "un home de gustos senzills". I, sobretot, expliquen fiscals i amics, "molt familiar". Dijous va assistir al funeral de Maza a Madrid. Després, va sopar i va passejar amb uns amics per la Castellana. L'endemà va començar a trobar-se malament i el van haver d'ingressar a l'hospital.